El temps passa per a tots. El temps no para i el temps ho cura tot. Realment no ha passat tant des de que el Xavi va marxar de la Salle, però se’l troba a faltar. Miro a tot arreu, el busco, però no el veig fins que el tinc davant. Com sempre, porta un somriure honest a la cara, satisfet de debó de veure’t. El Xavi és una persona elegant, un tio reservat però molt clar, una persona que en un any va deixar petjada a la Salle. Seguir leyendo →