Hi ha persones que estàn destinades a marcar la historia d’un club. No sempre són jugadors que marquen molts gols o que porten dècades jugant a un mateix equip. Són persones que, també des de fora de la pista, l’han fet créixer amb el seu esperit, suport i estima incondicional. Tete, no saps quant et trobarem a faltar. Has estat i seràs sempre el més fidel seguidor que hagi pogut tenir la Salle i això és increïble. Quan ningú ens venia a veure al poli, allà estaves tu. Quan jugavem a Saragossa, ni dubtavem que tu ens acompanyaries. Quan algú surtia tou a jugar, allà estaves per escridassar-nos i fer-nos entrar al partit. Ningú que hagi jugat a la Salle podrà dir que es va salvar de les teves crítiques i això, encara que sembli estrany, és algu del que estem infinitament orgullosos. Et portarem sempre al nostre cor.

Ramón Zapater: «Amic Tete: Ens has deixat molt jove. No t’oblidarem mai. Has estat el nostre seguidor incansable, partit darrere partit. Sempre estaràs en el nostre cor, Tete!!!»

Salvador Zapater: «TETE, siempre estarás con nosotros!! Cuando hace algunos años en el Polideportivo de la Salle Bonanova, prácticamente no teníamos a nadie de nuestra afición, cuando nadie venía a vernos , cuando el equipo contrario llenaba nuestra grada , por mucho que gritaran, por mucho que animaran, desde su sitio, desde su eterno lugar, se oía esa voz. Esa voz potente, esa voz critica, esa voz de apoyo,… nunca estuvo por debajo de los demás sonidos. Siempre se oía, y luego seguía, en el descanso mientras de fumaba su pitillo, comentando el partido y lo que había que hacer. Crítico hasta la médula¡¡¡ ¡¡Kili¡¡¡¡ Fes canvis¡¡¡¡ (y algunas veces tenía toda la razón).
Nosotros, Ramón y yo , te echaremos mucho a faltar. Ya te echamos a faltar. Y los chicos, ni te cuento.
En este último partido, estabas presente, allí, en la esquina de nuestro campo de entrenamiento, una camiseta de la Salle negra de hizo que estuvieras presente.
Eres, y serás parte de este equipo siempre. Ganando y perdiendo. Para siempre Tete, Gran TETE.»

David Sánchez: «Aunque tus gritos ya no se oigan en la grada resonaran siempre en nuestros corazones. Te echaremos mucho de menos, gracias por todo»

Sergio Rodríguez: «Para el seguir más fiel, a la vez que crítico, de la salle. Un fuerte abrazo, y allí donde estés, siempre estarás presente entre nosotros.»

Victor Otero: «Tete Rubies era la búsqueda constante de la perfección y la critica mas cruda, si ganábamos era porque los rivales eran muy malos y si perdíamos los malos éramos nosotros. Y esta critica constante siempre he creído que venía del cariño que nos tenía y de las posibilidades que veía en este equipo. A partir de ahora ya solo nos tenemos a nosotros mismos para ser Tete, para exigirnos el máximo en todos y cada uno de los partidos que se perderá a partir de ahora y tenemos que esforzarnos cada día para que ahí desde donde esté, empiece a ver al equipo que el siempre vio que podíamos ser»

Alex Martín De Nicolás: «Tot gran equip necessita una persona com el Tete. Incondicional i fidel, gràcies!»

Guillem Reixach: «No vaig tenir el plaer de coneixe’l, tot i així, espero que pugui seguir gaudint de l’handbol des d’allà amunt. Descansi en pau.»

Javier Trias: «Has estat i sempre seràs “La Veu de la Salle”. El nostre seguidor incondicional. Descansa en pau, Tete»

Carlos Buxeres: «Gràcies pel teu compromís amb l’equip. Les fases de Saragossa les vam viure junts, les d’aquests any van per tu. Allà on estiguis segur que estaràs animant a La Salle. No t’oblidarem.»

Carlos Buxeres (padre): «Querido Tete, aunque no siempre coincidimos en nuestras opiniones sobre cuáles eran los problemas del equipo cuando los tenía, si que nos unía el cariño y la admiración por este grupo de jugadores, entre los que se encontraban nuestros hijos. En las gradas del handbol catalán se encontrará a faltar tu voz profunda, potente y crítica. En las de La Salle, tu recuerdo siempre estará presente.»

Jordi Pascual: «Quan una persona té autenticitat i honestedat per bandera, potser tindrà alguns detractors, però de ben segur que, a l’hora de marxar, ho farà sense remordiments, havent trepitjat fort i inspirant a totes aquells persones que la trobaràn tant a faltar. Una forta abraçada Tete”

Enric Pascual: «Moltes gràcies per la teva fidelitat i sentiment per la salle,sempre recordarem el teu caràcter únic.»

Bárbara Paso: «Sobran y faltan las palabras, han sido muchos años compartiendo grada, afición, nervios, alegrías, frustraciones, pero sobre todo un cariño común inagotable. Puedo asegurar sin miedo a equivocarme que tu fidelidad ha marcado a este equipo y sin duda te echaremos de menos, pero seguirás estando presente entre todos nosotros.»

Gabriel Benedicto: «Trobarem a faltar els teus comentaris des de la grada!! »Gabi no agafis de la samarreta que t’expulsaran» . Sempre recordare la primera vegada que em vas felicitar per un bon partit!»

Iker Jonama: «Crític, únic. Recordo la passió i l’exigència amb que vivies cada partit. Perquè no enteniem un partit sense tu a la grada, perquè a dia d’avuí seguim sense entendre’l. A vegades tant directe, a vegades tant reflexiu. Suposo que ser diferent és el que farà que no t’oblidem mai. Ara i sempre amb tu al nostre costat.»

Gerard Tarrats: «El nostre seguidor més fidel, la Veu de la Salle. Sempre allà, sempre al seu lloc, es farà estrany aixecar la vista i no veure’l. I després del partit, parlar amb ell i escoltar la seva opinió, era una roda de premsa amb el periodista més exigent. Et trobarem a faltar».

Jose Simón: «Se queda un hueco en la grada difícil de llenar, pero siempre estarás con nosotros. ¡Gracias por tanto!»

Albert Jene: «Tete, has sigut el nostre seguidor més crític però també el més fidel, sempre has estat al nostre costat tant en els moments bons com en els dolents, el nostre pavelló sense tu no serà el mateix, però sempre et tindrem en la nostre memòria en cada victòria i en cada derrota estaràs al nostre costat com un més del equip com sempre ho has sigut. T’estimem.»

Màrius Riba: «Em fa feliç pensar que t’hem fet gaudir tant amb el nostre handbol. Gràcies per confiar tant en nosaltres i per estar sempre allà. Aquest any va per tu».

Victor Jouanneau: «Toda la familia de la salle te recordará siempre por odiar y a la vez amar tus gritos desde la grada. Ahora estoy seguro que los echaremos de menos.»

Sergio Jouanneau: «Sacrifici, perseverància, companyonia, molta sang a les venes. Sempre hem gaudit de l’ADN Rubies, a dins i fora de la pista. Seguidor incondicional, crític entusiasta, pare de familia i avi, amb tú la salle va arribar més amunt que mai. Ara vas i ens alliçones un cop més, per fer-nos veure que el límit és el cel. Gràcies senyor Rubies. Descansa en pau.

Nacho Clemente: Gràcies per acompanyar-nos durant tots aquests anys, tan en els bons moments com en els dolents, sempre estaràs entre nosaltres sent el jugador número 8, l’aficionat mes fidel i critic, Descansa en pau tete.»7

Edgar Lohse: «Gràcies pels teus ànims i crítiques sempre sorgides dede el fons del cor. Son molts moments viscuts junts, sobretot alegries. Descansa en pau Tete!!»

Kily: «Allà on estiguis sabem que sempre estaràs amb nosaltres. Ets un grande Tete. Descansa en pau.»

Abel Domato: «Fa mes de 20 anys que ens coneixem, hem compartit diferents equips i la teva companyis sempre ha estat part de l’equip. El sherif ens deixa, pero sempre quedara la teva veu a la grada i la colleja a la sortida del vestidor. Gracies per havernos acompanyat tots aquets anys, sempre associarem el record de la nostra etapa esportiva amb la teva figura a la grada i la teva veu i opinio inconfundibles. Una abraçada ben forta del teu sandalio.»